Una llengua és un signe d’identitat d'un poble i un element cohesionador de qualsevol comunitat. La llengua és patrimoni dels parlants i mor quan la comunitat lingüística també mor, siga físicament o siga ocupada per una llengua amb més poder. És per això que tots hem de respectar la diversitat lingüística, que és una manera de respectar la diversitat cultural dels pobles del món. I, per començar a fer-ho, el primer que cal fer és defensar la nostra identitat (cultural i lingüística), valorant i promovent l'ús de la nostra llengua (allò que déiem el curs passat de la "lleialtat lingüística").
Tots sabeu que la nostra llengua, el català, és una llengua romànica, com el castellà, el francès... Les llengües romàniques són les derivades del llatí vulgar que es parlava en els territoris de l'imperi romà. I, encara que cada llengua té un nombre de parlants distint, té una literatura, unes característiques, etc., totes, tant les que són romàniques com les que no, totes tenen la mateixa importància. Ací en teniu un mapa molt interessant amb les distintes llengües romàniques que es parlen a Europa.
